Retard del llenguatge:
Retard en l’aparició o en el desenvolupament de tots els nivells del llenguatge (fonològic, morfosin-tàctic, semàntic i pragmàtic), que afecta sobretot l’expressió i, en menor mesura, a la comprensió, sense que això es degui a un trastorn generalitzat del desenvolupament, ni a dèficit auditiu o trastorns neurològics. L’aparició del llenguatge i l’expressió és més tardana de l’habitual, i es desenvolupa lentament i desfasada respecte al que cal esperar d’un nen d’aquesta edat cronològica.
Retard de la Parla:
Retard que només està afectat el nivell fonològic (en el Retard del llenguatge estan tots els códi-*gos afectats).
Dislàlia:
Trastorn de la parla que consisteix en la dificultat per a la producció o articulació d’un o diversos fonemes.
Disàrtria:
Trastorn del llenguatge ocasionat per pertorbacions centrals motores dels músculs fonadors. Dificultat de l’expressió oral del llenguatge deguda a trastorn del to i de movimients dels músculs dels òrgans fonatoris.
Dificultats en la lectoescriptura
Dislèxia:
La dislèxia o trastorn especifico de l’aprenentatge de la lectura, es refereix a una dificultat inesperada per a adquirir la lectura que presenten alguns nens amb intel·ligència, motivació i escolarització adequada.
Disortografia:
Dificultat de l’aplicació de les normes ortogràfiques a l’escriptura, que pot estar associada o no a la dislèxia o a la disgrafía.
Discalcúlia:
Dificultat permanent per a aprendre o comprendre els conceptes numèrics, principis de comptatge o aritmètica.
Dèficit d’atenció (TDA/*TDAH)
El trastorn per Dèficit d’Atenció és un trastorn del neurodesenvolupament en el qual el nen presenta en diferents graus conductes inquietes, dificultats per a mantenir l’atenció.
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat és un trastorn del neurodesenvolupament de ca-*rácter neurobiològic originat en la infància que es caracteritza per la presència de tres símptomes típics:
- Dèficit d’atenció.
- Impulsivitat.
- Hiperactivitat motora i/o vocal.
Disfèmia o Quequesa
És una alteració funcional de la comunicació verbal sense anomalies en els òrgans de la fonació. Són alteracions del llenguatge caracteritzades per ensopegades, espasmes i repeticions a causa d’una imperfecta coordinació de les funcions ideomotrius cerebrals.
Disfonia:
És la pèrdua del timbre normal de la veu per trastorn funcional o orgànic de la laringe.
Deglució Miofuncional: (Deglució atípica)
La deglució atípica es produeix quan es realitza un moviment inadequat amb la llengua i/o altres estructures que participen en la deglució. La Teràpia Miofuncional és el conjunt de procediments i tècniques utilitzats per a la correcció del desequilibri muscular orofacial, la creació de nous patrons musculars en la deglució, la creació de patrons adequats per a l’articulació de la paraula, la reducció d’hàbits no-civos i el millorament de l’estètica del pacient.
Equip de logopedes
