Començarem l’any parlant d’un tema que com tots és apassionant. Sabies que el cos té totes les eines per a poder mantenir-se en salut?. És el que anomenem HOMEÒSTASI.
L’homeòstasi del propi cos, és aquest equilibri que ell intenta gestionar per poder assumir tot aquest entorn i totes les adversitats que se’ns planteja. Té tots els recursos, totes les eines, sap com sanar-se… l’únic problema és que en nombroses ocasions no s’escolta, no connecta amb si mateix i es desvia del camí…
El nostre cos treballa com una balança mantenint sempre un bon equilibri entre tots els sistemes. Si busquem realment el significat d’homeòstasi ens trobem que és ” una propietat dels organismes que consisteix en la seva capacitat de mantenir una condició interna estable compensant els canvis en el seu entorn mitjançant l’intercanvi regulat de matèria i energia amb l’exterior (metabolisme). Es tracta d’una forma d’equilibri dinàmic que es fa possible gràcies a una xarxa de sistemes de control realimentats que constitueixen els mecanismes d’autoregulació dels éssers vius”, resumint en poques paraules, la capacitat de regular-se a si mateixos per a mantenir un bon equilibri.
Però aquest metabolisme no sols és intern sinó que tenim la saviesa de compensar també les coses que ens succeeixen al voltant. Per exemple, el naixement d’un fill, un augment d’estrès en el treball, un petit accident o fins i tot un de gran, però quan tot això se suma i va sumant, la balança es descompensa, pertorbant aquest eix mitjà, alterant aquesta energia vital i entrant en lesió.
Sabies que primer es pertorba el cos, és a dir, tota aquesta balança, fins que ja no pot sostenir-lo més i apareix després la lesió?.
Que creus que va primer, una fractura de cama i després una posterior descompensació (que també n’hi ha), o bé una pertorbació del cos i a la mínima cau en lesió i es dóna la fractura?, que va primer, l’ou o la gallina?.
Una de les raons per les quals més s’entra en lesió és per l’haver de gestionar el nostre dia a dia, aquest estrès que va sumant moment a moment, alliberant cortisol per a subsistir, activant i pertorbant l’eix hipotàlem-pituïtari-adrenal ( HPA) fins a arribar a una fase d’esgotament, on el cos ja no pot compensar més. A partir d’aquí hi ha una pertorbació del punt mitjà, una feblesa de l’energia Qi o energia vital, normalment hi ha una manifestació intestinal, augmentant la seva permeabilitat, fent passar les proteïnes en sang, carregant el sistema circulatori, inflamant articulacions i acidificant el sistema i creant al final patologies cròniques.
Però també podem veure pertorbacions en el sn, o molt sovint pertorbacions musculo-esquelètiques.
És per això que la balança ha d’estar en constant equilibri i el que més ens ajudarà a aquest procés és la consciència de cada moment, estar en el moment present, poder estar tranquils, poder connectar amb nosaltres mateixos i amb la nostra pròpia essència. Menjar bé, per descomptat i fer alguna cosa d’exercici.
Per a mi, hi ha un mite en relació a l’exercici, és real que allibera endorfines, que et permet alliberar tensió, que et permet oxigenar, treballar millor el cor, donar elasticitat a les articulacions i els músculs… però també us diré que no tots els cossos poden fer el mateix o estàn preparats per la mateixa mena d’exercici. Hi haurà cossos que els anirà bé fer cardio, uns altres que necessitaran de l’elongació, uns altres treballar amb l’energia de les arts marcials. L’objectiu és moure’s, no fa falta fer la marató ni córrer 100km per “el camí de cavalls”..