Alguna vegada us heu pregunt com i quan fer servir el xumet? I com i què han de menjar els nens per a tenir un desenvolupament físic correcte?
Aquí us donem algunsTips !!!!
BIBERONS I XUMETS:
El nen pot expressar satisfacció oral a través de la succió del xumet, del dit i / o biberó. Aquests hàbits poden ser abandonats espontàniament. Quan això no passa, han de ser retirats per a que no siguin perjudicials. S’aconsella que l’ús de biberons i / o xumets no superi els dos anys a dos anys i mig. El biberó i el xumet promouen un posicionament incorrecte de la llengua. Aquesta incorrecta postura lingual per un temps prolongat ajudarà a una mala oclusió dental i un patró respiratori oral (respiració per la boca).
Se suggereix:
-Utilitzar tetines anatòmiques
-No augmentar el forat de la boquilla del biberó
-Oferir el xumet només quan el nen tingui necessitat
-No oferir el biberó en el llit, evitant càries i otitis
-Incentivar la retirada definitiva del xumet a partir dels dos anys / dos anys i mig.
ALIMENTACIÓ I MASTICACIÓ:
A partir dels sis mesos de vida, l’aparell digestiu del nadó ja és prou madur per a rebre altres aliments i el pediatra pot aconsellar la diversificació de la dieta, éssent la transició de manera gradual.
El nen ha d’aprendre a menjar mastegant molt bé, a variar sabors, consistències, temperatures, textures, formes i volums dels aliments oferits.
Aquesta experiència promou l’entrenament gradual de l’aprenentatge de la masticació, que estimula els músculs i els moviments de lateralitat de la mandíbula per a promoure el creixement craneofacial.
Una alimentació pastosa prolongada porta al nen a no mastegar, per tant, no hi ha esforç muscular, ocasionant un desequilibri de la musculatura i pot portar a una flacidesa oral. Aquesta flacidesa pot endarrerir i / o alterar la parla.
La introducció de nous aliments ha de ser divertit i requereix paciència i dedicació. L’esforç aplicat avui, segurament es reflexarà en la prevenció de futurs problemes en el desenvolupament de les estructures orofacials.
Els pares han d’estar alerta per:
-Nens que dormen amb la boca oberta, ronquen i bavegen
-Nens que juguen amb la boca oberta i amb la llengua cap en fora
-Nens que masteguen molt ràpid o que sempre utilitzen líquids per ajudar-se a empassar o que fan moviments de cap en la deglució
-Nens que masteguen només per un costat
-Nens amb alteracions a l’arcada dental
-Nens que treuen molt la llengua a l’hora de parlar, mastegar i/o empassar.
La masticació és important por varios motius:
És bo per les seves dents. Una dieta massa tova fa que les dents s’embrutin més i augmenti el risc de càries.
És fonamental pel desenvolupament de la seva boca. Si no mastega, no tindrà els estímuls necessaris per a que els ossos i els músculs es desenvolupin adequadament amb el risc de patir una maloclusió (defecte en la mossegada).
Evita el problema !!!!!!
Coneixe a algun nen molt gran amb xumet?
Has vist algun nen o fins i tot a un adult que tingui aquests símptomes al mastegar?
Us animem a que estiguis atent per a poder ajudar als teus fills o a algún familiar.
T’animes?